HEM LLEGIT...

Dijous 30 d'abril


Tria de poemes de Maria Àngels Anglada


a cura d'Antoni Pladevall i Arumí




La tertúlia va estar acompanyada de la veu de Lola Hosta i la guitarra de Sergi Gutiérrez, recitant els poemes de Maria Àngels Anglada.

Maria Àngels Anglada va néixer l'any 1930 a Vic, en un ambient familiar apassionat per la música, tret que influirà en part de l'obra de l'autora. Es va llicenciar en Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona, i el 1961 es va traslladar a Figueres, on va viure fins a la seva mort, el 23 d'abril de 1999. La seva vida professional passà per la docència, la traducció de textos en llatí i grec al català, la crítica literària i l'assaig, entre d'altres tasques. La seva trajectòria com a escriptora, pròpiament, no començà fins l'any 1972, amb la publicació dels seus primers poemes, juntament amb una altra poeta, Núria Albó, en el llibre Díptic.
El 1978 guanya el premi Josep Pla amb la seva primera novel·la Les Closes, i el 1985 se li va atorgar el premi Lletra d'Or i el Premio Nacional de la Crítica amb la novel·la Sandàlies d'escuma.

Per tenir més informació de Maria Àngels Anglada us podeu adreçar a l'adreça web http://www.escriptors.com/autors/angladama

HORA DEL CONTE

2 d'abril
DIA INTERNACIONAL DEL LLIBRE INFANTIL
Tots els anys, el 2 d'abril es celebra el Dia Internacional del Llibre Infantil, en commemoració del naixement de l'escriptor Hans Chrisitian Andersen. Per aquest motiu la Biblioteca de Taradell ens sumem a aquesta celebració i hi fem coincidir l'Hora del Conte d'aquest mes d'abril.

La Companyia ens han portat


Dijous 2 d'abril, a les 6 de la tarda.
La Teresa ens ha explicat tres contes on hem après que podem ser feliços amb molt poquetes coses, o que allò menys impensat ens pot fer d'allò més feliç.

CLUB DE CINEMA

CICLE LES CRISIS I EL CINEMA
A càrrec de Gaietà Serrat i Miquel Vilardell

Al llarg de tres dijous, mirarem i comentarem fragments de tres films que han tractat les diferents crisis, no solament econòmiques, de l'ésser humà. Són tres pel·lícules de diferents èpoques i estils, començant amb una mescla de comèdia i drama social i acabant amb una magnífica comèdia, tot passant per un títol que fa homenatge als 50 anys del moviment de la "nouvelle vague". Tot i que no es deixarà enrere l'anàlisi cinematogràfica, es vol debatre amb els assistents aspectes més temàtics, a manera de club de lectura visual.

Dijous, 5 de març va ser el torn del film Riff Raff (Ken Loach, 1991).

El director britànic Ken Loach s'ha distingit per una filmografia que critica les diferències socials i que toca de dret la llaga del reaccionarisme; en aquest sentit, fa un veritable cinema polític - a Catalunya realitzà "Terra i llibertat", sobre el procés revolucionari del 36 -. Riff Raff, a partir de la relació sentimental entre un paleta i una cantant en atur, amb el complement d'una vaga, fa una àcida sàtira de les condicions de vida de la classe obrera durant el govern de Margaret Thatcher, però que es pot fer extensible a altres països del món occidental.

Els temes que es van debatre en la tertúlia posterior al visionat de la pel·lícula, van ser la crisi permanent dels obrers, la pervivència del capitalisme com a forma de domini, la necessitat de revolta de la classe obrera, entre d'altres.
Dijous, 12 de març, vam projectar el film Els 400 cops ( Les quatre cents coups, 1959), del director francès François Truffaut.

François Truffaut (1932-1984) és un dels directors més destacats del cinema francès. Amb aquesta i tres pel·lícules d'altres directors (Resnais, Godard i Chabrol), es donà a conèixer, ara fa cinquanta anys, al festival de Cannes, un moviment conegut com a "nouvelle vague" (nova onada), que intentà renovar el cinema francès. Gairebé autobiogràfic, el film narra la peripècia d'un adolescent, Antoine Doinel, mal estudiant i que té un comportament que frega amb la delinqüència. El personatge, encarnat per un nen de catorze anys, Jean-Pierre Léaud, reaparegué en quatre pel·lícules posteriors de Truffaut.
Amb aquest film, els temes a tractar seran: la crisi de l'adolescència, la duresa d'un món no fet per als més desvalguts, la manca de comprensió i tendresa dels adults, la criminalització del comportament.
Per acabar el cicle de cinema, dijous 19 de març, a 2/4 de 8 del vespre, li toca el torn al film Els viatges de Sullivan (Sullivan's travels, 1941) del director Preston Sturges.
Preston Sturges (1898-1959) és un cineasta poc conegut, malgrat ser un dels genis de la comèdia dels anys 40. La pel·lícula presenta un director de cinema de Hollywood que vol fer un drama social i es disfressa de pòtol per conèixer millor la vida de la gent pobra. Amb aquesta paràbola, Sturges carrega no sols contra la banalitat i pretensió de la gent del cinema sinó que també refelxiona sobre quin és el paper de l'artista en els problemes socials.
Es tractaran els temes de la crisi d'un cineasta i la crisi dels pobres, l'humor com a revulsiu i teràpia i la superficialitat del món del cinema.
Recordeu que a la biblioteca trobareu diverses pel·lícules (també en versió original), revistes de cinema i novel·les que han estat portades al cinema.
Tot us ho podeu emportar en préstec!

HEM LLEGIT...

Dimecres, 25 de març

El Silenci dels arbres
d'Eduard Márquez

Tertúlia literària a càrrec de Pasqual Bernat
El silenci dels arbres és una novel·la que ens explica com la bellesa pot sobreviure a la guerra, com ens situacions extremes les persones són capaces de produir el més abjecte però també el més noble. Amb l'estil sobri i el·líptic que caracteritza la seva obra, Eduard Márquez ha fet una lectura contemporània del mite d'Orfeu: una bella paràbola sobre el poder de la música i la força de l'amor.