CICLE LES CRISIS I EL CINEMA
A càrrec de Gaietà Serrat i Miquel VilardellAl llarg de tres dijous, mirarem i comentarem fragments de tres films que han tractat les diferents crisis, no solament econòmiques, de l'ésser humà. Són tres pel·lícules de diferents èpoques i estils, començant amb una mescla de comèdia i drama social i acabant amb una magnífica comèdia, tot passant per un títol que fa homenatge als 50 anys del moviment de la "nouvelle vague". Tot i que no es deixarà enrere l'anàlisi cinematogràfica, es vol debatre amb els assistents aspectes més temàtics, a manera de club de lectura visual.
Dijous, 5 de març va ser el torn del film Riff Raff (Ken Loach, 1991).
El director britànic Ken Loach s'ha distingit per una filmografia que critica les diferències socials i que toca de dret la llaga del reaccionarisme; en aquest sentit, fa un veritable cinema polític - a Catalunya realitzà "Terra i llibertat", sobre el procés revolucionari del 36 -. Riff Raff, a partir de la relació sentimental entre un paleta i una cantant en atur, amb el complement d'una vaga, fa una àcida sàtira de les condicions de vida de la classe obrera durant el govern de Margaret Thatcher, però que es pot fer extensible a altres països del món occidental.
Els temes que es van debatre en la tertúlia posterior al visionat de la pel·lícula, van ser la crisi permanent dels obrers, la pervivència del capitalisme com a forma de domini, la necessitat de revolta de la classe obrera, entre d'altres. 
Dijous, 12 de març, vam projectar el film Els 400 cops ( Les quatre cents coups, 1959), del director francès François Truffaut.
François Truffaut (1932-1984) és un dels directors més destacats del cinema francès. Amb aquesta i tres pel·lícules d'altres directors (Resnais, Godard i Chabrol), es donà a conèixer, ara fa cinquanta anys, al festival de Cannes, un moviment conegut com a "nouvelle vague" (nova onada), que intentà renovar el cinema francès. Gairebé autobiogràfic, el film narra la peripècia d'un adolescent, Antoine Doinel, mal estudiant i que té un comportament que frega amb la delinqüència. El personatge, encarnat per un nen de catorze anys, Jean-Pierre Léaud, reaparegué en quatre pel·lícules posteriors de Truffaut.
Amb aquest film, els temes a tractar seran: la crisi de l'adolescència, la duresa d'un món no fet per als més desvalguts, la manca de comprensió i tendresa dels adults, la criminalització del comportament.
Per acabar el cicle de cinema, dijous 19 de març, a 2/4 de 8 del vespre, li toca el torn al film Els viatges de Sullivan (Sullivan's travels, 1941) del director Preston Sturges.
Preston Sturges (1898-1959) és un cineasta poc conegut, malgrat ser un dels genis de la comèdia dels anys 40. La pel·lícula presenta un director de cinema de Hollywood que vol fer un drama social i es disfressa de pòtol per conèixer millor la vida de la gent pobra. Amb aquesta paràbola, Sturges carrega no sols contra la banalitat i pretensió de la gent del cinema sinó que també refelxiona sobre quin és el paper de l'artista en els problemes socials.
Es tractaran els temes de la crisi d'un cineasta i la crisi dels pobres, l'humor com a revulsiu i teràpia i la superficialitat del món del cinema.
Recordeu que a la biblioteca trobareu diverses pel·lícules (també en versió original), revistes de cinema i novel·les que han estat portades al cinema.
Tot us ho podeu emportar en préstec!
